Que sàpiga tothom

 

que jo, Pelegrí de Corbera, donzell, senyor del castell del Far, graciosament i amb tot el meu coneixement, per mi i per tots els meus hereus i successors, absolc i perdono

 

a vosaltres: Francesc Massuet, Pere Andreu, Grau Teixidor, i Francesc Rovira, presents; i Arnau Solà, Berenguer Part, Margarida Margenat, Guillem Sagrera, Guillem Massuet, Grau Canyadell, Pere Vall, Arnau Ferrer, Pere Puig i Pere Novell, encara que son absents, tots de la parròquia de Sanata i del terme del esmentat Castell del Far i a les vostres mullers i famílies, i als vostres béns, i els d’ells i de qualsevol dels vostres,i del d’ells,

perpètuament totes i cada una de les accions, qüestions, reclamacions i demandes civils i criminals, mixtes i qualsevol altres, que jo i els meus puguem fer, proposar, moure o inclòs infligir-vos, tant per acció com per omissió; de les empares, terços, bans o imposició de penes, amb proclama pública o sense, tant si son imposades generalment o especialment dins el terme del dit Castell del Far, en que vosaltres o els vostres predecessors hàgiu o hagin incidit fins ara per acció o omissió de qualsevol delicte, crim o excés, per causa vostre o dels vostres predecessors o de la vostra família, de la dita Margarida Margenat, fins el dia que es confegeix el present instrument i per qualsevol altres raons, omissions, drets o causes  civilment o criminalment comesos o perpetrats dins el terme del dit castell.

 

Així doncs, aquesta absolució, definició i remissió us la faig a tots vosaltres tant si hi heu o hi ha estat culpables com si no, purament, lliurament i absolutament i sense cap condició. I tal com millor es pugui dir i entendre, pel vostre salvament i bona entesa.

 

Així doncs, d’ara endavant, per raó, acció o omissió de les coses de les coses damunt dites no podeu ser objecte de reclamació, requeriment o demanda ni ser portats a judici, ni ser inculpats per res, ni per mi ni pels meus, ni per cap dels meus oficials.

 

Jo doncs per mi i tots els meus hereus i successors us faig absolució, i bo i perpetuo acabament i faig el pacte de no reclamar mai més la solemne estipulació de posar tanca, tant si heu estat culpables com si no.

Imposant-me a mi i als meus oficials damunt dits un silenci sempitern.

I mano a tenor del dit instrument públic, valedor per sempre, que dona la solució d’aquesta qüestió a tots i a cadascun dels oficials del dit castell, presents i futurs, que mantinguin i observin i facin mantenir i observar inviolablement per tothom la present absolució, definició i remissió a favor vostre.

 

Per aquesta absolució, definició i remissió m’heu donat i pagat, i jo he rebut de vosaltres amb moneda comptant i plenament a la meva voluntat, 30 lliures moneda barcelonesa de tern. I per tant renuncio, quant a això, al diner no comptat i no rebut, “doli mali”, a l’acció “infactum” i a tota altre raó de dret i de costum que repugni contra això.

 

A més prometo, convinc i us prometo que jo i els meus tindrem, mantindrem i observarem per ratificades, grates i fermes totes i cadascunes de les coses damunt dites i de cap manera hi contravindrem per causa ni raó de cap dret.

 

Tanmateix si algú de vosaltres està obligat a mi o als meus per raó d’algun deute o fidejussió, no tinc intenció de fer-li definició.

 

Per tant, tot això tal com ha estat dit i expressat mes amunt, faig , pacto i prometo, jo l’esmentat Pelegrí de Corbera, per mi i per tots els meus hereus i successors a vosaltres i també al notari públic infrascrit en qualitat de persona pública en favor vostres, i també d’altres persones a las quals interessa o interessarà al qui rebi i pacti i legítimament estipuli.

 

Això es fet al terme del Castell de Far, a la parròquia de Santa Maria de Llinars el dia 6 d’octubre de 1370.

 

Sig+ne de Pelegrí de Corbera.

En son testimonis Jaume Oller rector de l’església de Sta. Maria de Serra( Vilalba), Ramon de Font Batlle de l’esmentat Castell del Far, i Jaume de Riera de la població de Llinars.

Sig+ne de Pere Janer, prevere regent de l’església de Santa Maria de Llinars i del discret Berenguer Ferrer, rector de la dita església i notari públic del mateix lloc que ho ha fet escriure i cloure.