Estic fent una investigació que situaria l’origen de la família Margenat al sud de França, a prop de Montpelier, en territoris que van ser del comtat de Barcelona.
A la pàgina web famíliar (www.margenat.com) deia que el document mes antic és de l'any 1.370 i en ell es cita a Margarita Margenat habitant de la parròquia de Sanata, avui municipi de Llinars del Vallés, província de Barcelona.
1ª hipòtesi:
El cognom Margenat hauria evolucionat a partir de Marge, després Margini, i per fi Margenat.
Fonaments: Aquesta parròquia de Sant Joan de Sanata en aquesta època tènia solament 9 famílies, la qual cosa ens permet pensar solament en 9 cognoms. I així consta en els censos.
Existeix un document del bisbat de Barcelona de la visita pastoral de 1.313 que parla d'Arnau de Margini a Sanata.
Existeix un pergamí de l'any 1.312 de testament d'Arnau de Marge vers la filla Romia de Marge.
Existeix un document a l’arxiu del bisbat de Barcelona de la visita que va fer el bisbe Pons de Gualba l'any 1.305 a aquesta parròquia on va confirmar a Guillem de Marge.
Comentaris: d'una banda aquesta evolució dels cognoms és freqüent als segles XIII i XIV, pel pas del llatí al català, i per la inexperiència dels copistes que al no tenir referències escrites anteriors escrivien al dictat segons el que sentien. I d'altra banda en una comunitat de 9 famílies no podem acceptar que existís una família Marge i una altra Margenat, doncs en els anys inicials solament apareix Marge i en els següents desapareix Marge i comencen a escriure Margenat.
Es una llàstima no poder localitzar l’arxiu de la Baronia de Llinars que hauria de tenir la Marquesa de Ayerbe, actual hereva de la Baronia.
2ª hipòtesi:
La relació entre el Languedoc i Barcelona es més antiga del que sovint es diu, atribuïnt-la al casament de Maria de Montpelier amb el rei Pere II. Em refereixo a que alguns comtes de Melgueil van ser al mateix temps comtes de Barcelona des de l’any 812.
En els documents dels arxius departamentals francesos existeix un acta de l'any 1.172 que el rei d'Aragó i Catalunya, anomenat Alfonso II rep l'homenatge de Bertrandum de Melgario. És un fet normal doncs entre l'any 1.168 i 1.173 el rei Alfons va aconseguir el vassallatge de diversos senyors feudals a la zona propera a Montpelier.
En l'acta d'aquest any 1.172 un dels assistents i que signa com a testimoni dels pactes establerts és Petrus de Marges.
En els arxius del bisbat de Maguelone (avui bisbat de Montpelier) hi ha:
un document sense data, de principis del segle XII, on ens parla d'un lloc anomenat Marges ( això explicaria l'ús de la partícula “de” en Petrus de Marges). A 38 km de Montpelier hi ha una població que la grafia actual en francès escriu Aimargues, que en temps antics i occità era Margues, Marges, Emargues.
un altre document de l’any 1.165 d'una venda de terres que cita a Guillelmi de Marges
un altre document de 1.203 de l'homenatge dels homes del castell de Teyrano on signa com a testimoni Raimundi de Marges.
Un altre document de 1.218 en que un monjo anomenat Rodolfus de Marginibus participa en l'elecció de l'abat de Aniane.
Un altre document de 1.218 en el qual Maria Calvus, dona de Micael de Marges ven les seves terres del lloc de Semalen.
Un altre document de 1.219 que el comte de Melgori cedeix el seu castell a Raimundo de Marges a canvi de 2.000 sous melgareses. (en una altra part del document escriu Margis en lloc de Marges)
Un altre document de 1.226 en el qual actua de testimoni Bernardi de Marginibus ( nova versió de Marges)
Un altre de l'any 1.263 en què actua de testimoni Bernardo de Marges que és Rector de l'església de Sancti Baudili.
Un altre de l'any 1.267 signatura Bernardi de Marginibus, rector de l'església de Sancti Baudili. (una altra vegada canvia “de Marges” per Marginibus).
Un altre de l'any 1.267 en què Bernardi de Marges, rector i com a notari del bisbe dóna fe d'un document de l'any 1.247. Posterior a aquests anys no hem trobat més esments de la família de Marges.
En conclusió:
Està provat que en el Llenguadoc, en el sud de França entre els anys 1.172 i 1.267 existia una família coneguda com “de Marge”, que sense ser comtes ni marquesos pertanyien a la petita noblesa local, com confirma que sabessin escriure, que la seva signatura servís com a testimoniatge dels pactes del rei, que van ser titulars dels drets del Castrum Melgori i com a rector d'una parròquia.
Està provat històricament que entre 1.204 i 1.213 va haver-hi grans disturbis i guerra contra els càtars en aquesta zona i molta població va abandonar les seves terres. Que va continuar amb persecucions de la Inquisició fins a 1.271
A les restes del Castell Vell de Llinars enrunat pel terratrèmol de l’any 1.448 alguns estudiosos hi ha descobert inscripcions dels càtars, que van fugir del Langedoc.
Està provat que a partir de l’any 1.305 existeix una família anomenada “de Marge” a Sanata, Llinars del Vallès.
Està provat que la família del Llenguadoc coneixia al rei d’Aragó i Catalunya, als Montcada, els Mataplana i altres nobles catalans.
De moment no puc provar amb cap document que realment la família del Llenguadoc, es va traslladar a Llinars, però tots els indicis ho fan creurer així.
Estoy avanzando en una investigación que situaría el origen de la familia Margenat en el sur de Francia, cerca de Montpelier, en territorios que antiguamente fueron del condado de Barcelona.
En la pagina web familiar (www.margenat.com) decia que el documento mas antiguo es del año 1.370 y en él se cita a Margarita Margenat habitante de la parroquia de Sanata, hoy municipio de Llinars del Vallés, provincia de Barcelona.
1ª hipótesis:
El apellido Margenat habría evolucionado a partir de Marge, después Margine, i por fin Margenat.
Fundamentos: Esta parroquia de Sant Joan de Sanata en esa época tenia solamente 9 familias, lo que nos permite pensar solo en 9 apellidos. Y así consta en los censos.
Existe un documento del obispado que habla de Arnau de Margine en el año 1.313
Existe un pergamino del año 1.312 de testamento de Arnau de Marge para su hija Romia de Marge.
Existe un documento de la visita que hizo el obispo Pons de Gualba en el año 1.305 a dicha parroquia donde confirmó a Guillem de Marge.
Comentarios: por una parte esta evolución de los apellidos es frecuente en los siglos XIII y XIV, por el paso del latín al catalán, y por la inexperiencia de los copistas que al no tener referencias escritas anteriores escribían al dictado según lo que oían. Y por otra parte en una comunidad de 9 familias no podemos aceptar que existiera una familia Marge y otra Margenat, pues en los años iniciales solo aparece Marge y en los siguientes desaparece Marge y empiezan a escribir Margenat.
Es una lástima no poder localizar los archivos de la Baronia de Llinars que deberia tener la Marquesa de Ayerbe, actual heredera de la Baronia.
2ª hipótesis:
Relación con el Languedoc. (región al sur de Francia, en la costa mediterránea ).
En los documentos de los archivos franceses existe un acta del año 1.172 en que el rey de Aragón y Cataluña, llamado Alfonso II recibe el homenaje de Bertrandum de Melgario. Es un acto normal pues entre el año 1.168 y 1.173 consiguió el vasallaje de varios señores feudales en la zona cercana a Montpelier.
En el acta de este año 1.172 uno de los asistentes y que firma como testigo de los pactos establecidos es Petrus de Marges.
En los archivos del obispado de Maguelone (hoy obispado de Montpelier) hay:
un documento sin fecha, de principios del siglo XII, donde nos habla de un lugar llamado Marges ( esto explicaría el uso de la partícula “de” en Petrus de Marges). A 38 Km. de Montpelier existe hoy una poblacion que en la grafia actual francesa se escribe: Aimargues, que en tiempos antiguos y en idioma occitano era Margues, Marges o Emargues.
otro documento de 1.165 de una venta de tierras que cita a Guillelmi de Marges
otro documento de 1.203 del homenaje de los hombres del castillo de Teyrano donde firma como testigo Raimundi de Marges.
Otro documento de 1.218 en que un monje llamado Rodolfus de Marginibus participa en la elección del abad de Aniane.
Otro documento de 1.218 en el que Maria Calvus, mujer de Micael de Marges vende sus tierras del lugar de Semalen.
Otro documento de 1.219 en que el conde de Melgori cede su castillo a Raimundo de Marges a cambio de 2.000 sueldos melgareses. (en otra parte del documento escribe Margis en lugar de Marges)
Otro documento de 1.226 en el cual actúa de testigo Bernardi de Marginibus ( nueva versión de Marges)
Otro del año 1.263 en que actúa de testigo Bernardo de Marges que es Rector de la iglesia de Sancti Baudili.
Otro del año 1.267 firma Bernardi de Marginibus, rector de la iglesia de Sancti Baudili. (otra vez cambia “de Marges” por Marginibus.
Otro del año 1.267 en que Bernardi de Marges, rector i como notario del obispo da fe de un documento del año 1.247.
Posterior a estos años no hemos encontrado mas menciones de la familia de Marges.
En conclusión:
Está probado que en el Languedoc, en el sur de Francia entre los años 1.172 y 1.267 existía una familia conocida como “de Marge”, que sin ser condes ni marqueses pertenecían a la pequeña nobleza local, como confirma que supieran escribir, que su firma sirviera como testimonio de los pactos del rey, que fueron titulares de los derechos del Castrum Melgori y como rector de una parroquia.
Está probado históricamente que entre 1.204 y 1.213 hubo grandes disturbios y guerra contra los cátaros en esa zona y mucha población abandonó sus tierras. Que continuó con persecuciones de la Inquisición hasta 1.271
En los restos del castillo antiguo de Llinars del Vallés, que desapareció con el terremoto de 1.448, se han encontrado inscripciones de los càtaros que huyeron de Languedoc.
Está probado que a partir de 1.305 existe una familia con hijos menores de edad llamada “de Marge” en Sanata, LLinars del Vallès.
Està provado que la familia Margues de Languedoc conocia al rey de Aragon y Cataluña i a varios nobles catalanes.
.
De momento no puedo probar con ningún documento que realmente la familia del Languedoc, se trasladó a LLinars, pero todos los indicios conducen a ello.